Les parets que arriben fins a l’escola són de
roques apilades. Magnífiques teranyines entreteixeixen les juntures de
roca a roca. El sol de juliol prop de les deu del matí les fa visibles.
És possible que si mesures més de 90 cm. Se
t’escapi aquesta visió, com tantes d’altres, però en entrar a la nostra escola,
després de fer dringar una campaneta que fa de pont entre el món de dins i el
de fora, és més fàcil estar arran de terra i mirar amb ulls d’infant. Aquesta
és la mirada que desitjo per a mi. I la de l’ocell. I la de les fulles de
l’àlber. I la del riu. I la del banc a l’ombra.
“Dring-dring” fa la campana. Se senten passes
que de dins s’acosten a la porta i, un cop oberta, el murmuri de veus
engrescades en diverses activitats deixa pas a una veu més greu, suau, propera
que ens rep amb “un bon dia”.
La porta es tanca amb un clec. La veu que ens
acompanya ens mostra un cistell on deixar el préssec que hem portat. Quin goig
fan els colors de les fruites d’estiu! I quina riquesa de varietat! Hi ha
cireres d’un granat intens com de vi; prunes mirabel, un pèl més grosses que
les cireres i més rosses, de to robí semi opac. Petites boles encara una mica
més grans, els tímids albercocs d’un groguenc ruboritzat. Vorejant-les, tallades
de maragda. Prenem un triangle de xíndria. Tant el to rogenc com la textura a
mig camí entre el sòlid i el líquid escau molt bé al nostre estat d’il·lusió i
expectativa. Regalima el dolç suc galtes avall. Deixa les mans enganxifoses.
Potser que abans de col·locar la roba i altres objectes per primer cop al
cistell passin per sota de l’aigua fresca. Parem a la font del porxo. Massa
alta? Un escambell d’Ikea ens ajuda a arribar-hi. No hi ha pressa. El ritme de
Marina d’escassos 3 estius flueix amb calma en aquest indret.
Quan haguem col·locat les pertinences al
calaix encara s’estendrà al nostre davant el nostre primer matí de descoberta
de l’entorn pausat, càlid, amb olor de terra assolellada i seca de la que ja és
la nostra escola, l’Arbreda.
